Jobshadowing al Salvemini-Duca d’Aosta

Jobshadowing al Salvemini-Duca d’Aosta
Quan al setembre de 2017 vaig arribar a l’IES Serpis i vaig saber que es desenvolupava el projecte Erasmus per a professors, ràpidament, vaig sentir un gran interés per poder participar, pensí que podia aprendre moltes coses de la meua professió i que podria incorporar a les meues classes. Les ocasions de poder participar han anat retardant-se degut a la pandèmia que vivim des de ja fa dos anys però, per fi, he pogut gaudir de l’estança al centre Salvemini-Duca d’Aosta a Firenze amb les meues companyes Gemma Sanchis i Pilar Ferrandis. Ha estat una experiència única per a mi.
El Salvemini-Duca d’Aosta és un centre gran que està compost de dos instituts; una part es troba en un edifici ampli i l’altra part en aules prefabricades en varies altures a l’interior del pati de l’edifici més antic.
Està situat al centre de la ciutat (molt prop del Duomo i de L’Academia) i acudeixen alumnes de diferents parts de la ciutat.
I què cal dir de l’entorn? sols dir que es troba a la ciutat de Florència és prou. Un goig per a qualsevol però molt especialment per a mi. La seua riquesa històrica i artística parla per ella a soles.
És veritat que aquest centre aposta per l’ensenyament de llengües estrangeres i, molts alumnes, dominaven prou el castellà i sabien moltes coses sobre la nostra cultura. Jo em vaig plantejar el donar-los a conèixer la nostra ciutat i, també, aspectes generals de la Comunitat Valenciana. Les classes van ser molt fluides perquè els alumnes eren molt participatius i mostraven molt d’interès. Igualment va passar amb els alumnes d’Història de l’Art on vaig comentar aspectes de la Llotja de València. Tant la professora, María, com els alumnes van fer diferents comentaris i preguntes que demostraven l’atenció i l’interès que tenien per un momument tan destacable de València.

Alguns grups prepararen exposicions i activitats per a nosaltres com, per exemple, explicar-nos aspectes de la seua ciutat, els seus llocs preferits o els costums dels joves florentins en l’actualitat. Especialment divertit va estar algun alumne que se li feia la boca aigua parlant dels menjars que més li agradaven i el restaurant on el podiem menjar.
Hi ha dos aspectes que em van cridar l’atenció especialment:
● Mensualment es realitza una assemblea general de tot l’alumnat i el professorat. Es dediquen 3 hores. En aquesta ocasió va ser una reunió online pel protocol COVID i sols estaven reunits en una sala comuna alguns representants dels alumnes de manera presencial. Eixe dia es va projectar una pel·lícula titulada “La millor escola del món” que va crear prou discussió respecte al seu contingut. En altres ocasions també, en aquestes assemblees, es discuteix sobre problemes del centre, aportacions per part de qualsevol persona per a millorar aspectes concrets o tot allò que puga ser d’interès per al funcionament de l’institut. Seria similar a les nostres reunions amb els representants dels alumnes, que traslladen les impressions i idees dels nostres alumnes, però no participen tots directament.
● En la nostra reunió amb el director ens va explicar el funcionament de la prova d’accés a la Universitat, la nostra EBAU. Especialment complicada perquè fins pocs mesos abans de produir-se no saben de quines assignatures s’han d’examinar. Ens va dir que abans era més complicat ja que es sabia amb un mes d’antelació sols. Em va agradar molt el projecte que preparaven els més majors en classe de tecnologia. En els cursos inferiors treballaven en 1 i 2 dimensions, en l’últim curs en 3 dimensions. Aquest projecte final consisteix en plantejar una casa completa: construcció, mobles, aspectes tecnològics, necessitats elèctriques, gas… Em va resultar summament pràctic i interessant.
En general, com ja he comentat, ha estat una experiència molt positiva per a mi. He vist les diferències entre els nostres sistemes educatius; la divisió per edats i nivells en tres diferents ja que els alumnes de 12 a 14 anys estan en un tipus de centre diferent ; no he pogut observar si en ells també es treballa per àmbits, la qual cosa m’hauria agradat molt per comparar les nostres metodologies.

Rosa Muñoz