Vull parlar d’una de les experiències del meu viatge d’intercanvi a Florència amb l’IES Serpis. El penúltim dia varem visitar  la Galeria de l’Acadèmia. Encara que ja havíem vist molts llocs increïbles durant la setmana, este era un dels moments que més esperava.

Entrar al museu i veure el David de Miguel Ángel en persona va ser impactant. Havia vist fotos mil vegades, però ser ací, enfront d’eixa escultura tan enorme i detallada, va ser una altra cosa. Em vaig quedar uns minuts mirant-ho, tractant d’assimilar-ho. Es notava que no era sol art, era història.

També em van impressionar les escultures inacabades, com si les figures volgueren eixir del marbre. Em va fer pensar en tot el que queda per fer, en el que no sempre acabem però encara té valor.

Eixírem del museu parlant entre nosaltres, estàvem una mica tristos per què s’acabava el viatge, però també molt contents per tot el que havíem pogut viure. Després vam anar a prendre una focaccia a prop, comentant el ràpid que havia passat tot. Estàvem cansats, había sigut una setmana intensa però molt especial, sempre la recordaré con un dels millors viatges de la meua vida.

Text de Xavier Gomis