Vam emprendre el nostre viatge cap a l’illa de Sicília i vam arribar a la ciutat de Marsala,
on romandríem durant cinc dies. Estar al costat de la mar i en una ciutat tan bonica ens
va fer sentir com a casa.
El primer dia d’institut vam arribar ben prest, tant que ens vam haver d’esperar quinze
minuts fins que començara la classe d’Anglés. Les portes de totes les aules estaven
obertes, i l’alumnat hi entrava i s’hi quedava. Hi regnava una gran tranquil·litat: ningú
cridava, no hi havia baralles ni empentes. Cal remarcar que es tractava del corredor
dels cursos superiors. Així i tot, la nostra primera impressió va ser molt bona.
Durant aquella primera hora vam quedar bocabadats per la calma i la participació dels
alumnes. Ens van explicar que prompte haurien de fer l’examen de maturità,
l’equivalent a la nostra PAU. La classe va transcórrer de manera serena, dirigida per
l’assistent de conversa, i vam poder observar el nivell tan alt d’expressió oral que tenia
l’alumnat. Durant cinquanta minuts, només es va parlar anglés a l’aula.
A l’hora de la pausa —que no podem anomenar “patí” perquè no hi ha un espai
específic per a això— l’alumnat pot decidir si queda a l’aula o ix del centre. Es permet
menjar i beure dins la classe, però les aules no estan brutes ni hi ha deixalles de
l’esmorzar.
Del meu viatge, el que m’enduc és la serenor i tranquil·litat que vam observar en els
cursos que vam visitar.

Text: Maria Escrivà