Entre març i abril del present any 2022, he tingut el plaer de formar part en l’intercanvi que l’alumnat de 4t de l’ESO i 1r de Batxillerat ha realitzat amb l’institut Arcibiskupské Gymnazium Praha de Praga.

Per a part de l’alumnat, aquest intercanvi – com bé reflecteixen el títol i la foto que donen origen a aquesta entrada- , comportava que, per primera vegada,  viatjaren en avió.  Aquesta idea de novetat es reafirmava  a Madrid mentre esperavem l’eixida del nostre vol  quan una alumna es dirigia a una altra, assenyalant-li que: “»¡es la primera vez que me subo un avión!”. Aquelles paraules em van emocionar, donat que podia  viure aquell moment tan especial amb ells.

I així, eixa primera volta esdevindria la frase que marcaria gran part de l’aventura. Per exemple, per a mi i per a les meues estimades companyes Maria i Júlia seria la primera vegada en la qual participavem en el projecte Erasmus +. Igualment, gran part de l’alumnat  emprenia aquesta aventura sense experiència en conviure en famílies que no foren la seua  o, fins i tot, en relacionar-se més enllà de les fronteres del seu país. De totes eixes primeres vegades es desprenia una gran innocència darrere de les cares de l’alumnat participant  i, alhora, als responsables ens feia vertigen pensar que anava a ser eixa primera vegada.

Tanmateix, n’estic segura que aquelles primeres inseguretats, aquelles primeres emocions,  aquelles primeres petjades en el camí de l’Erasmus i l’intercanvi amb les famílies europees van ser i seran l’inici de moltes altres aventures i noves experiències a la seua vida. El fet d’estar al seu costat en eixos primers moments ens fa a tot el professorat participant i a mi, en particular, enormement feliços i orgullosos.