En arribar a Siena, buscant l’apartament on estaríem allotjades, es trobarem amb la Porta Camollia ( nosaltres li deiem Camomila, al principi) en el seu arc hi ha un lema escrit «Cor Magis Tibi Sena Pandit» que vol dir que Siena t’obri el cor més que esta porta. I eixa va ser la sensació que tinguerem en entrar dins del casc antic de la ciutat i que encara hui ens acompanya.

Prompte s’acoplarem al ritme de vida de Siena, als nous horaris , a la nova dieta, a gaudir en la Piazza del Campo per la vesprada…  Tant sieneses se sentiem que la primera cosa que ens vam comprar va ser el mocador de la contrada del districte on estava el nostre apartament,  La Contrada del ISTRICE

A l’institut Tècnic Tito Sarrochi ens van acollir molt càlidament, vam observar ,cóm treballaven, els materials i màquines tan especialitzades que utilitzaven, ens van explicar el seu sistema educatiu i organitzatiu.

Allí el que més em va agradar es que donaven la mateixa importància als coneximents teórics que als pràctics, les baixes ratios d’alumnes als diferents laboratoris, (15 alumnes per un professor titular, un professor associat i un encarregat del manteniment del material)  que afavoreixen molt les bones relacions interpersonals i el que menys em va agradar es que encara és molt baixa la  presència de les dones en especialitats tecnològiques diferents de la Química.

Allò que destacaria d’aquesta experiència es haber conegut a gent nova amb la que poder compartir nous projectes.

També agraïr a les meues companyes Mª Jesús y Pepa per tots els bons moments que hem passat juntes.